Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

París, una ciutat en àngel

París, una ciutat en àngel

Per Antonio Moreno Martínez

Audrey Hepburn, davant de Tiffany’s, en un vestit negre i un croassant en la mà, se convertí, sense dir una sola paraula, en un intemporal icon de la ciutat de Nova York. Pero, encara que mai vixqué en París, l’elegància de l’actriu i la seua purnejant mirada feren d’ella l’image perfecta de la moda parisenca, en Una cara en àngel (1957). Hui, tornem ad eixe París, en els tocs personals d’Hubert de Givenchy i Stanley Donen.

París és, encara hui, una de les ciutats més visitades del món. I possiblement, el cine té alguna responsabilitat en est èxit. Cal recordar que la primera película exhibida en públic —Eixida dels obrers de la fàbrica Lumière (1895),dels Lumière— fon rodada en França.

En els temps en que viajar no era habitual, més allà de les pàgines d’un llibre, París lluïa en les pantalles com l’idílic destí que tots volien visitar. Pero no desdenyem als francesos que sempre han sabut vendre el seu París d’edificis i cels grisos en una història plena de color i matisos, com si foren agents comercials de primer orde: la folla Belle Époque, l’exquisitat de l’art nouveau, la forta atracció que eixercí sobre els escritors estrangers de laGeneració Perduda, l’esplendor, en suma, de la seua moda —des de l’alta costura fins al prèt-à-porter—, l’inconfonible aroma dels perfums de la Rue de Paix, i, per descontat, la riquea d’una cuina de fama internacional.

Maxim’s de París
Maxim’s de París

En Sabrina (1954), París representa la felicitat; eixe paraís del que la jove filla d’un chòfer, Sabrina (Audrey Hepburn), torna transformada en una experta i sofisticada cuinera i una elegant dòna capaç d’atraure al ric fill dels propietaris de la casa a on treballa son pare, David Larrabee (William Holden), que mai s’havia fixat en ella i del que creu haver estat enamorada des de sempre.

París i la moda han compartit pantalla, i títuls de crèdit, en les més belles actrius de l’història del cine, en major o menor d’èxit. Des del fallit intent de Robert Altman en Prêt-à-porter (1994), protagonisada per Julia Roberts, Sophia Loren, Kim Basinger, Anouk Aimée, Cher, Claudia Schiffer i Lauren Bacall —entre moltes atres—, finsa la simpàtica El demoni vist de Prada (2006) en Meryl Streep i Anne Hathaway —a l’espera d’una segona part per a la pròxima primavera—. En canvi, més de quaranta anys abans, Una cara en àngel (1957) representà l’image perfecta d’un ensomi.

Cartell de la película
Cartell de la película

La película, narra l’encontre de Dick Avery (Fred Astaire) —fotógraf d’una important revista de moda neoyorquina—, en Jo (Audrey Hepburn) —una jove dependenta d’una llibreria del Greenwich Village—. Ell va en busca d’una cara nova que represente a la dòna americana del moment. Jo —en el fondo, una intelectual—, encara que no compartix el món de les revistes de moda, accepta convertir-se en eixa model en tal de poder viajar a París per a conéixer al professor Flostre (Michel Aucleir), un afamat existencialista.

Només aplegar a París, els tres protagonistes —Dick, Jo i Maggie Prescott (Kay Thompson), directora de la revista—, en la falsa promesa de retirar-se a descansar, no poden resistir-se i recorren els més icònics i personals racons del seu París particular, en una salutació —Bonjour, Paris—,que convida a viure la felicitat d’estar ahí. En companyia d’ells, descobrirem: l’Arc del Triumf, els Camps Elisis, l’Òpera Garnier, el Sacré Coeur, la Place Vendôme, la Rue de la Paix, la catedral de Notre Dame, els passejos del Sena, els carrerons de Montmartre, la vista de París des de la plaça Louis Michel, les escales del pont d’Iéna…, fins a arribar, tots a l’hora, a la part més alta de l’emblemàtica Torre Eiffel.

Fotograma de la película. Fred Astaire, Audrey Hepburn i Kay Thompson en la Torre Eiffel
Fotograma de la película. Fred Astaire, Audrey Hepburn i Kay Thompson en la Torre Eiffel

En una inoblidable banda sonora de George Gerswhin, assistirem, en els seus 103 minuts de metrage, a la transformació de la jove dependenta i al’enamorament dels dos protagonistes, al ritme d’una espectacular sessió fotogràfica —en l’ajuda i la mà del famós fotógraf de moda Richard Avedon—. A poc a poc, vorem a Audrey Hepburn davant de l’arc del Carrusel dels jardins de les Tulleries —en unes bufes de colors en la mà—; en un moll de la Gare du Nord, entre els vapors d’una màquina de tren —emulant a Anne Karenina—; en les escales interiors de l’Òpera de París; baixant davant de la Victòria de Samotràcia —en el Louvre— en un espectacular vestit roig; a la vora de les fonts dels jardins del Palau de Versailles… Nos deixarem dur pels racons de Montmartre, per la bellea de la Maison Rose —la casa del professor Flostre en la película—, nos acostarem a la Rue Norvins per a entrar en La cave des puces —plena de fum i de vi—, i aguaitarem en l’entrada del local de Paul Duval (Robert Flemyng) —en l’avenue Montaige, molt prop dels Camps Elisis—, a on tindrà lloc la presentació de la nova colecció de moda que ha dissenyat per a la revista americana.

Fotograma de la película. L’Arc del Carrusel
Fotograma de la película. L’Arc del Carrusel
Fotograma de la película. En el Louvre
Fotograma de la película. En el Louvre
Fotograma de la película. En la Gare du Nord
Fotograma de la película. En la Gare du Nord

Una cara en àngel, dirigida per Stanley Donen —director també de Un dia en Nova York (1949), Bodes reals (1951), Cantant baix la pluja (1952) i Sèt nóvies per a sèt germans (1954)—, és provablement u dels últims grans musicals de l’Edat d’Or del cine, de Hollywood i una de les sis películes que l’actriu rodà en París, entre elles: Ariane (1957), en Gary Cooper; Encontre en París (1964), en William Holden; i Charade (1963), en companyia de Cary Grant.

Fotograma de la película. Carrer de Montmartre
Fotograma de la película. Carrer de Montmartre

En Una cara en àngel —nominada a quatre Oscars—, París és, sense dubte, u dels protagonistes indiscutibles que donen sentit a l’història. Reforçada pel vestuari d’Edith Head —en 33 nominacions als premis de l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques i guanyadora de sèt—, els espectaculars vestits d’Hubert de Givenchy —habitual en el guardarroba de l’actriu—, i la vibrant música de Gerswhin —Funny face, He loves, she loves—, la película dibuixa el conte d’una nova Cendroseta en una elegància, bellea sensualitat indiscutibles; un cant a la vida i a l’amor que a soles podia acabar en una romàntica seqüència rodada en un màgic enclavament: el Château de la Reine Blanche, a cinquanta quilómetros de París, al nort, en Coye-la-Forêt —en l’actualitat dedicat a la celebració de variats events socials—, i en les càlides i sensuals veus de Fred Astaire i Audrey Hepburn cantant l’immortal S’Wonderful.

Château de la Reine Blanche, en Coye-la-Forêt
Château de la Reine Blanche, en Coye-la-Forêt

Despuix de vore Una cara en àngel, París torna als primers llocs de la llista dels desijos per al ninou, molt per davant d’escomençar en el gimnasi, una atra volta, i de baixar els excessos del Nadal… ¡Vorem! 

Passejant Valéncia, el barri de La Roqueta

Passejant Valéncia, el barri de La Roqueta

Per Amparo Soriano Doménech

Passegem pel barri de la Roqueta , nom que li ve de l’antic alteró que hi havia entre les marjals pels anys 300 dC, i lloc a on fon tirat el cos martirisat de san Vicent Màrtir; entre el carrer de Sant Vicent i l’avenguda de Ramon i Cajal està l’iglésia de Sant Vicent, i en la cripta el lloc a on fon tirat el cos del sant, patró de la nostra ciutat de Valéncia.

Este barri té la sèu central de la Comandància Superior de Policia Nacional, en l’avenguda de Ramon i Cajal, i les placeta de Vannes i la plaça d’Espanya.

Comissaria Central de Policia Nacional
Comissaria Central de Policia Nacional

Continuem la caminada cap al carrer Bailén, passant davant de l’antic cine Jerusalem, hui convertit en espai d’oci. Les cases d’estos dos carrers Jesuralem i Pelai són de tres i quatre altures en la seua majoria, se se importància arquitectònica, pero sí que preserven l’identitat del barri. Hui molts dels baixos en estos dos carrers en mans de comerços chinencs, d’ahí que li vinga  el nou nom del Nou Barri dels Chinencs.

L’antic cine Jerusalem
L’antic cine Jerusalem
Ròtuls chinencs
Ròtuls chinencs

En el carrer Pelayo tenim un bon lloc a on fruir de la pilota valenciana, el Trinquet de Pelayo, a on podràs fer-te un bon almorzar, dinar o sopar.

Interior del Trinquet de Pelayo
Interior del Trinquet de Pelayo

També en este carrer està l’antiga llibreria París-Valéncia, un clàssic dels nostres llibres i llectors.

Interior de l’Estació del Nort
Interior de l’Estació del Nort

Més avant i en el carrer de Bailén, nos trobem  en l’estació del Nort, estació que feu l’arquitecte Demetrio Ribes, d’estil modernista valencià, una joya de la nostra arquitectura i patrimoni valencià, en detalls de les nostres taronges fetes en ceràmica, els murals fets en trencadiços, les columnes de ferro revestides de ceràmica adornen l’ampla entrada de l’estació del Nort, i cartells desijant un bon viage als passagers en distintes llengües.

En el carrer de Sant Vicent, cantó en la plaça de Sant Agustí, tenim dos edificis modernistes, i en el número 4 del carrer de Xàtiva l’edifici fet per l’arquitecte Francisco Javier Goerlich.

Edifici Xàtiva n.º 4
Edifici Xàtiva n.º 4

En el mes de giner se celebra la festa grossa de Sant Vicent Màrtir.

Este barri bull els dimarts, des de les 8:30 h del matí fins a les 3:00 h de la vesprada, puix paren el mercat, entre els carrers Jerusalem, Julio Antonio, Ermita, Estrella, Vicent Vives i Matemàtic Marzal, a on podràs trobar de tot. També el mateix barri té el seu mercat en un baix, en el carrer Matemàtic Marzal; antigament, se posaven uns carros de fusta fent de parada de mercat i cada u venia lo que tenia: carn, peix, fruita, verdures o roba; ara tot és més modern i venen en furgonetes que es transformen en les parades.

En el mes de giner o febrer este barri celebra l’Any Nou Chinenc, en les seues tradicions; i en el mes de març, cóm no, les Falles, puix en el carrer de Jerusalem planten una falla especial enorme, vos ho poc assegurar. I ací acaba este barri bulliciós en una part del carrer de Sant Vicent i més tranquil en l’atra banda. 

La llibreria valenciana: “50 cites sobre la llengua valenciana”, de Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque

La llibreria valenciana: "50 cites sobre la llengua valenciana", de Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: 50 cites sobre la llengua valenciana
Autor/a: Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque
Editorial: Lo Rat Penat. L’Oronella Foment de les Lletres Valencianes
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2023
Nº de pàgines: 164

Coberta 50 cites sobre la llengua valenciana

Per molts i diferents motius, nos trobem hui davant d’un d’eixos llibres necessaris, en temps en que és “moda llingüística” la negació de nostra llengua pròpia, se fa perentòria la divulgació d’aquells texts que, com en esta mostra, proven l’evidència que es tracta d’amagar en coleges, instituts, universitats o mijos de comunicació.

Prologat per Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, l’ensaig nos presenta una àmplia introducció magistralment redactada pels autors Javier Navarro Andreu i Òscar Rueda Pitarque, abdós de reconegut prestigi com a investigadors i articulistes, que sintetisen els orígens de la llengua valenciana i analisen a grans traces, els perills que l’amenacen, especialment a partir de la segona mitat del sigle XX, en l’introducció del catalanisme en els rogles acadèmics valencians.

A continuació, com a prova de quant s’ha expost, i ordenades cronològicament ―lo que permet observar l’evolució conceptual i l’efecte sociopolític de cada época―, ve una enfilada de cites i documentacions que acrediten, sense cap de dubte i a lo llarc dels sigles, l’existència i preeminència de nostra llengua valenciana. Cites, no a soles d’autors valencians, puix són molts els foràneus que han plasmat en els seus texts la nostra realitat llingüística a lo llarc de l’història.

Coincidixc en els autors d’est ensaig quan afirmen: “La selecció és necessàriament arbitrària i injusta: moltes més cites i autories mereixerien haver segut incloses”, i és que en són cinquanta que ben be podrien ser-ne cent cinquanta. L’explicació d’açò la trobem en el fet que les cites venen oportunament posades en el seu context històric, social, cultural i llingüístic, per tal d’acostar-nos al moment en que foren escrites o publicades, fet li conferix un important valor afegit.

Com a bona mostra de quant contem, la cita que allumena la contracoberta: el colofó de l’edició impresa en 1478 en Valéncia de la Bíblia, traduïda per Bonifaci Ferrer: Acaba la Bíblia molt vera e catholica, treta d’una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellatada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Porta Coeli, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer…”.

Colofó Bíblia
Colofó Bíblia

Per desgràcia, l’inquisició manà cremar tota bíblia no escrita en llatí; per sòrt, en l’alqueria de Bellver, prop de Burjassot i de forma ocasional, aparegueren algunes fulles soltes, entre elles esta que conté tan explícit epílec i que es troba en la colecció de la Hispanic Society de Nova York.

Respecte dels mèrits dels autors d’estes 50 cites sobre la llengua valenciana, de sobra coneguts, podríem omplir un parell d’artículs, pero com sabem que més pronte que tart inclourem en la nostra biblioteca algunes obres seues, aprofitarem llavors per a parlar d’ells més detengudament.

Com sempre, i més en temps de Nadal, vos anime a fer-vos en esta joya, aixina que ya podeu anar demanant-la als Reixos. Recordeu, que fins ad eixa data, Lo Rat Penat organisa la Fira del Llibre de Nadal en valencià, una bona oportunitat per a trobar llibres antics i descatalogats en importants descontes, aixina com les últimes novetats editorials en valencià. Aprofiteu l’ocasió per a regalar bons llibres o per a ampliar vostra biblioteca en llengua valenciana. 

Robe, el poeta del rock

Robe, el poeta del rock

Per Edu Vanacloig

L’artícul d’este mes és una despedida i un homenage a u dels més grans poetes del rock espanyol, l’icònic líder d’Extremoduro, Roberto Iniesta Ojea. Naixcut en Plasència, Càceres, en 1962, conegut universalment pel seu nom artístic Robe, nos deixà el passat 10 de decembre de 2025 —de segur que ell trauria una rima d’esta data i faria una cançó— en a soles 63 anys, extrema i dura és la pena que em deixes alçada en lo cor baix sèt claus.

Concretares la data de la teua mort en Satan i ya no hi hagué qui et parara, perque quan no hi ha més que res, no hi ha res que perdre.

Ara hi ha una estrela nova en lo cel, ixcà Robe que te soterren en el piu fòra per a que se’l menge un ratolí, i que quan aplegues allà dalt en lo cel te trobes en la teua Amapola i et demane més, més, més, més, més, dona’m més… I si et crida el de baix dis-li que puge ell, que tu no penses baixar, que ací està la teua princesa discutint en la lluna a vore quí de les dos és més P…..A.

No he tornat a ser el mateix des de que te n’anares, i em sent millor… si sé que tinc una estreleta chicoteta pero ferma, pero ferma, pero ferma…

Portada àlbum de la cançó “Si te’n vas”
Portada àlbum de la cançó “Si te’n vas”


Si te’n vas

Extremoduro

Se li nota en la veu, per dins és de colors.
I li sobra el valor que els falten a les meues nits.
I es juga la vida.
Sempre en causes perdudes.

Ixcà que me la trobe ad ella entre tantes flors.
Ixcà que li diguen Amapola.
Que m’agarre la mà i em diga que sola.
No comprén la vida, no.
I que em demane més, més, més, més, més, dona’m més.
I que em demane.

És capaç de nadar en la mar més profunda.
Igual que un superhéroe, de salvar el món.
A on trenquen les ones, salva una caragola.

Ixcà que em desperte i no busque raons.
Ixcà que escomençara de zero.
I poder dir-li que he passat la vida.
Sense saber que l’espere, no.
I sense que em demane més, més, més, més, més, dona’m més.
Sense que em demane.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Com un extraterrestre es posa en terra.
I m’oferix regals que du d’uns atres cels.
Li regale una pedra.
Recort de la Terra.

Me pregunta per qué l’home inventà la guerra.
I, en silenci, pregunta encara de coses més séries.
Yo em pose palote.
A soles en que em toque.

¿A ón anem tan a pressa?
Me pregunta el seu somriure.
Si tu vols, tinc el pla.
Caminar.

ixca que ixca el Sol.
Per a on ixca el Sol.
Que no em dona.

I aplegar fins al teu cor.
Llevat que ixca el Sol
Per a on ixca el Sol

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Si he tardat i no he vengut.
És que ha hagut un impediment.
Me dugueren detengut.
Per a fer una declaració.

He robat, he mentit.
I he mort també el temps.
I he buscat en lo prohibit.
Per tindre bons aliments.

I és que la realitat.
Que necessite.
Se n’ha anat darrere.
D’eixe culet.

Que davant de mi es parà per fi.
Un dia en una nit obscura.
I esperant per vore si ixquera la Lluna.

Deixa’t voler, dis-m’ho una atra volta.
Un dia en una nit fosca.
I esperant per vore si ixquera la Lluna.
Ai, Lluna, ai, Lluna, ai, Lluna.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Queda’t molt prop de mi.
Aixina, els dos, dolça matinada.
Mira’m, i torna a somriure.
Que si no, yo no comprenc res.

Si te’n vas. Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

Si te’n vas.
Me quede en este carrer sense eixida.
Uh, sense eixida.
Que este bar està cansat ya de despedides.
Uh, de despedides.

 

L’anafilàxia

L'anafilàxia

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Lanafilàxia és una reacció alèrgica dinstauració ràpida i molt greu que pot causar la mort si una persona no acodix immediatament a un Servici d´Urgències.

Aixina com una reacció alèrgica causa picor, lesions en la pell o estarnuts, l’anafilàxia implica una resposta general i molt greu en el nostre organisme.

Lhistamina lliberada de forma abundant, generalisada i ràpida (en pocs minuts) produïx afectació en molts òrguens arribant a produir el nomenat xoc anafilàctic.

La forma en que es manifesta una anafilàxia pot patir variacions entre persones. No obstant, en la majoria de casos produïx afectació de la pell, dificultat respiratòria, alteracions en el sistema cardiovascular i digestiu.

Els síntomes més comuns són els següents:

  • Urticària generalisada.
  • Picor.
  • Dificultat respiratòria per broncoespasme o laringoespasme (sentint una forta opressió en el coll).
  • Palpitacions.
  • Marejos.
  • Hipotensió (la persona en este cas tindrà un xoc anafilàctic).
  • Oix.
  • Vòmits.
  • Dolor abdominal.

Respecte al diagnòstic, conéixer quin alergen ha pogut produir l’anafilàxia es deixa per a una segona part. Lo més important és traure al pacient del xoc anafilàtic en que es troba o be, si encara no està en la dita situació, revertir els síntomes lo més ràpidament que siga possible per a que no progressen.

Se recomana que, si qualsevol persona nota els síntomes anteriorment mencionats, acodixca a un Servici d´Urgències per a ser valorat per un mege i iniciar el tractament lo més pronte possible.

Els alergens que poden causar esta malaltia són molt variats. Els més comuns són aliments entre els que destaquen els fruits secs, peix, marisc, llet, ou i alguns tipos de fruites. També actuen com a alergens insectes com les avespes o les abelles, antibiòtics i antiinflamatoris. L’eixercici físic o l’alcohol també pot aumentar la provavilitat de patir una reacció alèrgica greu.

En esta malaltia la prevenció pot salvar clarament vides. Les persones que han patit alguna vegada una reacció alèrgica greu o anafilàxia deuen ser educades de cara a conseguir dos coses: evitar l’alergen que ha provocat la dita reacció  i portar sempre uns fàrmacs per si presentara la malaltia, revertir els síntomes tan pronte com es puga. Entre estos fàrmacs, el més important de tots és un bolígraf d’adrenalina intramuscular. Se diu aixina perque té forma de bolígraf i en un mecanisme molt senzill el pacient se’l puncha quan nota els primers síntomes.

¿Per qué l’adrenalina?

  • Reduïx l’edema de laringe i atres òrguens.
  • Produïx broncodilatació facilitant la correcta respiració.
  • Aumenta la pressió arterial i revertix l’hipotensió.
  • Disminuïx la lliberació d’histamina i unes atres sustàncies productores dels síntomes.
  • Frena la progressió de la reacció alèrgica.

L’anafilàxia és una malaltia molt important i greu; és de vital importància que tota la societat comprenga que si es presenta qualsevol síntoma comentat, acodixca d´inmediat a un Servici d´Urgències o be tocar al 112 per a demanar ajuda mèdica urgent. Reconéixer els alergens potencialment productors d’esta malaltia és també crucial, pero és molt més instaurar el tractament ràpit. L’anafilàxia forma part d’un conjunt de patologies tempodependents. Açò vol dir que qualsevol segon de tardança en pendre una decisió interferirà en la supervivència del pacient. 

¿Per qué tinc nervis en l’estòmec?

¿Per qué tinc nervis en l'estòmec?

Per El mege del fege

Dispèpsia vol dir etimològicament ‘mala digestió o indigestió’.

Es tracta del conjunt de síntomes que els pacients situen en la part alta de l’abdomen (zona de l’estómec, coloquialment, o epigastri, mèdicament).

Estos síntomes inclouen dolor abdominal, cremor, distensió o oix i vòmits.

La dispèpsia funcional és quan no trobem una causa orgànica (de cap orgue), cap malaltia que puga explicar estos síntomes.

N’hi ha de dos tipos:

  • Dispèpsia funcional ulcerosa, que recorda una úlcera d’estómec: sol millorar en el menjar, i empijora 30-60 minuts en acabant de menjar.
  • Dispèpsia funcional, com ara la dismotilitat o la no ulcerosa, que són sobretot síntomes per mals moviments gàstrics: distensió abdominal, sacietat precoç, digestions pesades… tot en acabant de menjar.

¿QUINES SÓN LES CAUSES?

La causa és desconeguda en la majoria de pacients, o més pronte és una suma de causes o factors.

Menjar massa o aliments greixosos solen provocar els síntomes. També són perjudicials l’aspirina i els antiinflamatoris, l’alcohol, infeccions en l’estómec. Influïxen l’estrés, l’ansietat i la depressió.

Quan parlem d’una alteració funcional, volem dir que l’estómec no se relaixa en resposta al menjar, produint-se també alteracions en les contraccions i el buidament gàstric.

També influïx la hipersensibilitat visceral, és dir: una major percepció de la distensibilitat de l’estómec en resposta als aliments.

És un diagnòstic molt freqüent, afecta a entre un 11 i un 14% de la població general valenciana.

És una malaltia benigna. Lo que vol dir que no és perillosa ni greu. Pero sí que pot ser molt molesta i que afecte a la calitat de vida. No sempre respon adequadament als tractaments actualment disponibles.

No hi han tractaments milacre. No devem seguir dietes molt estrictes, pero sí cuidar-nos. Ara donarem alguns consells…

COSES QUE PUC FER PER A CUIDAR DISPÈPSIA FUNCIONAL

  • Mastegue i menge lentament.
  • Fraccione la dieta en chicotets volums: desdejuni, almorzar, dinar, berenar i sopar.
  • Perdre pes si té sobrepés. Ajudarà a reduir la pressió dins de l’abdomen i millorarà la relaixació de l’estómec.
  • No fumar.
  • No beure alcohol.
  • Reduir el consum d’aliments greixosos.
  • No prendre antiinflamatoris ni aspirina.
  • Fer activitats que me donen plaer:
    • Deport, cine, teatre, quedar en amics, caminar, viajar…
    •  Assistir a classes de Lo Rat Penat.
  • No obsessionar-se en els síntomes.
  • Fer DEPORT a diari.
Deport
Deport

RECOMANACIONS NUTRICIONALS

Aliments aconsellats:

  • Cuinar senzill: plancha, grill, forn o bollir.
  • Pasta, arròs, creïlles i pa blanc.
  • Verdures bollides i sense pell.
  • Fruites bollides, en compota i en conserva.
  • Carns magres, peixos i clara d’ou.
  • Formages i làcteus desnatats.
  • Aigua i begudes sense cafeïna.

Aliments a menjar en moderació:

  • Verdures crues o flatulentes: cigrons, pésols, faves…
  • All, ceba, tomaca (especialment fregida), colombro i pimentó.
  • Productes integrals o molt rics en fibra.
  • Fruites en pell, verdes o poc madures.
  • Llet sancera, nata i manteca.
  • Embotits.
  • Formages fermentats i molt curats.
  • Chocolate i pasticeria.
  • Sucs de raïm i cítrics.
  • Begudes en gas.

Aliments a evitar:

  • Aliments molt gelats o molt calents.
  • Pebre, pebre roig, mostaça.
  • Alcohol.
  • Café i tés en teïna. Sí que se poden prendre unes atres infusions. 
Menjars recomanables
Menjars recomanables

La corona contra Ebenezer Scrooge: un conte jurídic-nadalenc

La corona contra Ebenezer Scrooge: un conte jurídic-nadalenc

Per Emilio Alonso

El vell juge acabà de repassar, una volta més, les notes que havia pres durant el juí. Se detingué llavors en el títul que encapçalava el lligall: “La Corona contra Ebenezer Scrooge”. Era, sense dubte, el juí més estrany, apassionant i controvertit en el que havia tingut que bregar en la seua dilatada carrera.

Per a escomençar, era el mateix Scrooge el que s’acusava a sí mateixa en un escrit d’autodemanda, per dir-ho aixina, breu pero precís: en la Nit de Nadal se li aparegué l’espectre del seu difunt soci (eren prestamistes), qui li anuncià l’imminent visita dels fantasmes del passat, del present i del futur. Gràcies ad estes revelacions, fon conscient de la realitat de sa vida i del dramàtic final que l’esperava. Scrooge s’havia convertit en un avar, egoiste, esquiu, mesquí, per al que les paraules empatia, compassió o caritat carien de significat. Eixa actitut havia dut a moltes persones a la ruïna, i afectà especialment al seu empleat Bob Cratchit, el fill menor del qual, Tim, estava greument malalt, sense possibilitat de tractament per culpa del ridícul salari que rebia. L’escrit d’autoinculpació acabava explicant que, de la mateixa manera que algun dia compareixeria davant del juí diví, volia ara rendir contes davant la justícia del hòmens.

¿Qué passaria si Scrooge responguera dels seus actes davant d’un tribunal?
¿Qué passaria si Scrooge responguera dels seus actes davant d’un tribunal?

El jove assignat al cas per la fiscalia de la Corona veu en este juí l’oportunitat de guanyar popularitat i ascendir en la seua carrera. Els càrrecs que presentà contra Scrooge no eren menors: abús laboral, omissió del deure de socors, danys morals al seu empleat Cratchit i tracte vexatori cap a benefactors i menors en situació de vulnerabilitat. Sostingué que el despit de Scrooge, la seua negativa sistemàtica a proporcionar condicions mínimes de benestar, i la seua hostilitat injustificada tingueren efectes reals i perjudicials en el seu entorn.

Com que Scrooge es negà a defendre’s, se li assignà un advocat d’ofici, un experimentat lletrat que posà tot el seu ingeni en defendre a l’acusat. L’obligà a canviar la seua declaració inicial de culpabilitat per la de “tan culpable com inocent”. Feu vore al jurat que foren les circumstàncies d’una desgraciada infància les que el feren tornar aixina, i insistí en l’arrepenediment que el dugué davant d’eixe tribunal i que devia obtindre el perdó com a resposta.

El juge tancà els ulls i evocà el moment en que Scrooge comparegué davant d’ell, inclinat el cap i en un llenguage corporal que sí, evidenciava arrepenediment. No era el ser prepotent i arrogant que havien descrit els testics durant la vista. Cratchit, per eixemple, relatà les deplorables condicions en les que tenia que treballar, i els crits i amenaces que rebia quan solicitava un aument de sòu, solicitut que es convertí en súplica quan li explicà al patró que tenia un fill greument malalt, que necessitava medicació per al tractament i combustible per a calfar la casa. “No haver-lo tengut”, rebia com a resposta.

També testificaren dos cavallers que visitaren al prestamiste per a demanar-li donacions per a fins benèfics, pero solament reberen insults i despreci. Un director de cor nadalenc escandalisà al jurat i al públic quan contà la reacció de l’acusat despuix d’una actuació enfront de sa casa i la consegüent solicitut de propina. Un pèrit contable, en fi, certificà no solament els interessos abusius que cobrava Scrooge, sino també que no gastava un penic en bonificacions nadalenques, i que la despesa en la calefacció de l’oficina era irrisòria.

¿Quina sentència podia impondre?
¿Quina sentència podia impondre?

El juge estava segur de que el jurat anava a declarar culpable a l’acusat. Ho havia vist en la severa expressió de totes i cada una de les persones que el formaven. Ho demanava el públic que acodí al juí, en els seus gests de desaprovació i alguns chillits: “¡Desvergonyit! ¡Miserable!”. Ho demanava també la gentada que s’amontonava expectant a la porta del jujat. ¿Quina sentència podia impondre? Recordà les paraules del fiscal en l’alegat final: “Deu perdona sempre, els hòmens a voltes. Esta és una ocasió en la que no devem perdonar sino impartir justícia, una justícia que servixca d’escarment a tots els usurers i miserables d’esta gran nació”. Raó, no li’n faltava.

Per una atra part, la defensa mantingué l’alegat de culpabilitat i inocència: era culpable perque aixina ho havia reconegut, pero la llei no castiga la falta d’empatia ni l’avarícia. Pagava el salari pactat, poc o molt, i mantingué l’ocupació de Cratchit. La llei tampoc impon cap obligació de caritat. Si hi havia alguna acció punible, l’arrepenediment de Scrooge era motiu suficient per a absoldre’l o, a lo manco, considerar-ho com a atenuant. Tampoc li faltava raó al defensor.

Uns colps a la porta del despaig interromperen les reflexions del juge. L’aguasil l’avisava de que el jurat havia alcançat un veredicte. Se vestí la toga i s’acomodà la blanca peluca. En entrar en la sala, tot lo món es posà dret. El portaveu del jurat pronuncià la paraula esperada: culpable. El juge mirà a Scrooge i este, per primera vegada en tot el juí, li sostingué la mirada. I llavors dictà sentència.

Scrooge fon declarat responsable civil per abús i tracte negligent cap a Cratchit i sa família, per lo qual li impongué una indemnisació suficient per a sufragar el tractament del chiquet, Tim. El condenà aixina mateixa a una pena menor de presó per l’usura, pena que quedava en suspens mentres l’acusat mantinguera en fets els desijos de reforma personal que havia manifestat, circumstància que el mateix juge supervisaria, i que havia segut decisiva per a evitar sancions més greus.

La sentència pareix que contentà a tots manco al fiscal, que esperava conseqüències més proporcionades a l’esforç que havia posat per a obtindre una condena major. Ebenezer Scrooge es mantingué en peu i continuà mirant al juge encara despuix de sentir el veredicte, alié a les felicitacions del seu advocat. Al juge li paregué vore en els ulls de l’avar un conat, un aguaitó, un proyecte de llàgrima que es resistia a nàixer pero que acabà esgolant-se, entre arrugues, fins a la barbeta i, en eixe moment, sabé en seguritat que havia dictat una sentència justa. 

Lluís Lúcia i Lúcia, un visionari polític valencià

Lluís Lúcia i Lúcia, un visionari polític valenciá

Per Jorge García Higuera

Que Lluís Lúcia i Lúcia, qui fon triat diputat en les Corts de la II República espanyola per la circumscripció de Valéncia siga, a hores d’ara, una figura pràcticament desconeguda per al gran públic valencià és una cosa que nos hauria de sorprendre a més d’u i no precisament per a be del nostre poble.

La nostra societat valenciana és molt donada a oblidar, més si és possible això a totes aquelles persones que, en un moment de sa vida, es van deixar la pell per la nostra terra i per una Valéncia i Espanya més unides i pacífiques, manco envilides i, sobretot, en llibertat i democràcia, una cosa que no és que haja segut, per desgràcia, la constant en els últims 150 anys de la nostra història entre guerres civils fratricides, per una banda, règims autoritaris per una atra i revolucions que a cap lloc conduïen més que a la destrucció civilisacional de les nostres dos pàtries, la chica (Valéncia) i la gran (Espanya).

Lluís Lúcia en una image d’archiu
Lluís Lúcia en una image d’archiu

Tot açò és de senyalar perque, a hores d’ara, nos trobem una Generalitat Valenciana governada per una dreta sense rumbo, tal com són els casos d’un PP i un Vox que no saben qué fer en l’autonomia regional valenciana ni en quina direcció dur-la cara al bon camí, ademés de que no saben cóm combatre el procés de catalanisació que, des de fa poc més d’un sigle, venim patint els valencians. I es té que senyalar perque, en front, nos trobem a una esquerra que en Valéncia ha abandonat tota valencianitat i defensa de la racionalitat per a tirar-se en braços del més pur servilisme a un pancatalanisme expansioniste que supon la major amenaça a lidentitat valenciana, a l’igual que li pot supondre un uniformisme de tall madrilenyiste o castellaniste que res té que vore en la defensa de la grandea de la nació espanyola i en la rica multiplicitat de les seues regions i regnes històrics, aixina com de les seues províncies, comarques i municipis.

Vinc a dir açò perque en el principal dirigent de la Dreta Regional Valenciana podem trobar un camí de retrobament cara a un valencianisme integrador, compassiu, conservador pero, també, en la deguda preocupació per la qüestió social i protecció dels més vulnerables en les seues condicions de treball, sense menyscapte de la defensa de la propietat privada i de la llibertat de mamprendre, crear riquea i llibertat dempresa, dins del marc de l’economia social de mercat.

Mitin de Mestalla de la DRV en 1935
Mitin de Mestalla de la DRV en 1935

Lluís Lúcia, qui escrigué En estas horas de transición durant els últims estertors de la dictadura de Primo de Rivera, sempre defengué el catolicisme polític i social de tall reformiste, basant-se en les encícliques papals de Lleó XIII (Rerum novarum) o Pio XI (Quadragesimo anno), rebujant clarament en eixa obra lo que ell nomenava la “estatolatria” tan típica dels règims totalitaris fasciste italià i nacionalsocialiste alemà. Aixina ho fea saber clarament en la dita obra, en la qual dia: “No me extrañaría nada que quien se declare partidario de Hitler y Mussolini no lo sea también de Lenin. Lo de Alemania e Italia es la doctrina del estatismo”, o lo que és lo mateix, com be denuncia Lúcia, posar al deu Estat per damunt de forma absoluta de la persona i de Deu Pare, Creador del Cel i de la Terra, deshumanisant de forma absoluta la condició humana i obrint el camí cara a la barbàrie totalitària.

Els valencians no podem confiar en un PP que, en 1997, nos vengué al catalanisme per mig d’un pacte en Jordi Pujol per a crear la AVL i, en el que els dirigents responen únicament a les órdens de Madrit i, en Madrit, estan en mans del nacionalisme català que vol absorbir Valéncia.

I lo mateix podem dir dun Vox que aspira a una Espanya centralisada, a on no tenen cabuda les idiosincràsies regionals ni la llegítima aspiració de les regions d’Espanya a la seua autonomia per a que rigen sa vida interna ni el constrenyiment del sistema democràtic a uns mateixos nivells que són els que pretén el socialisme sanchiste, pero des d’una perspectiva contrària.

Lluís Lúcia, que provenia del tradicionalisme valencià i del carlisme, sabé perfectament que aquella via no donava més de sí despuix de la derrota dels imperis centrals en la I Guerra Mundial, per això obrí un temps per a la reflexió i, des de la tradició, escomençà la seua renovació per a insertar-la en democràcia i conviure perfectament en unes atres formes de pensar que tingueren la condició, no d’enemics existencials, sino de llegítim adversari polític, que té una aspiració també igual de digna en consideració, a lo manco, com la nostra mateixa.

I és aixina com en 1931 formà la Dreta Regional Valenciana a partir de les recialles de l’antiga Agrupació Regional d’Acció Catòlica, inserta dins del Partit Social Popular, en un intent de creació de lo que seria la primera força democratacristiana existent en Espanya, interrompuda per l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, recuperada en 1932 en la creació de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) baix la presidència de José Mª Gil-Robles i la vicepresidència del nostre Lluís Lúcia, com estem comentant en est artícul.

Sèu Central de la Dreta Regional Valenciana engalanada en Reals Senyeres i banderes d’Espanya en la ciutat de Valéncia
Sèu Central de la Dreta Regional Valenciana engalanada en Reals Senyeres i banderes d’Espanya en la ciutat de Valéncia

En la seua obra, també podem advertir l’aposta de Lúcia perque el partit aglutinador de les dretes en Espanya no naixca de dalt cara avall, sino que, al contrari, naixca des de baix cara amunt, des de la base en els municipis, passant per les regions i que, a partir dels chicotets partits regionals, provincials i locals, tindre eixa confederació nacional de partits, pero en la llealtat a la sagrada unitat de la nació espanyola, defenent, ademés, lhispanitat i la reunió de la gran Espanya en les nacions germanes dHispanoamèrica.

També és de destacar en eixa obra la denúncia del malthusianisme i de totes aquelles actituts anticristianes que corrompen la família i acaben en la vida dels més inocents. Hui ho podem vore en cóm per als partits grans establits, la qüestió de labort ha passat de ser un delit despenalisat en només 3 casos, a ser ya inclús considerat com un dret fonamental i constitucional, lo qual atenta contra la vida i dignitat humana i contra el més bàsic dels drets fonamentals, que és el dret a la vida, des de la concepció fins a lextinció natural.

Pero, ademés, sapiam reconéixer les paraules de Lúcia en un món com ell advocava, a on regira la pau i la concòrdia, se rebujaren les guerres i s’obrira pas al camí cara a la democràcia i la veritat. Com digué ell mateixa quan, ya empresonat i condenat a mort en abdós faccions de la Guerra Civil espanyola, lo que el feu emmalaltir d’un mal del que ya no es pogué curar: “Entré en la cárcel por no querer odiar y de la cárcel he salido, después de casi seis años, pese a todo, sin haber aprendido a odiar”. Sempre pervixquen en la nostra memòria Lluís Lúcia i els hòmens de la Dreta Regional Valenciana

Events i activitats (decembre 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Decembre 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resum de les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

  • LAssociació dEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA) celebrà el dia 21 de novembre el seu tradicional Sopar dels Escritors Lo Rat Penat estigué representat pel president de l’entitat, membres de la junta directiva i la regina dels Jocs Florals―, en que es van presentar les novetats editorials.
Novetats editorials presentades en el “Sopar dels Escritors”
Novetats editorials presentades en el “Sopar dels Escritors”
  • En motiu del 225 aniversari de la Pontifícia i Real Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia, se celebrà el dissabte dia 22 de novembre una processó magna pels carrers dels Poblats Marítims que reuní a tots els crists crucificats dels barris i pedanies de la ciutat de Valéncia, event extraordinari en el que participaren el president de Lo Rat Penat i la regina dels Jocs Florals.
  • La cerimònia d’entrega de la 37ª edició dels Premis Rei Jaume I tingué lloc en la Llonja de Valéncia el dia 25 de novembre, presidida per S.M. el Rei Felip VI, acte en el que estigué present el president de Lo Rat Penat.
  • Acodí també el president de Lo Rat Penat, el mateix dia 25 de novembre, a la presentació pel Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de dos noves obres d’investigació de l’idioma valencià,Toponímia Valenciana. Província de Castelló, de Lleopolt Penyarroja, i Repeixcant. Estudis de llengua valenciana, de Xaverio Ballester.
  • El dia 26 de novembre la sèu de Lo Rat Penat acollí la proyecció del documental Esta es una historia real, dirigit per Iñaki Arteta, homenage a Gregorio Ordóñez quan es complixen trenta anys del seu assessinat per la banda terrorista ETA. A continuació, va tindre lloc una taula redona en la participació de María San Gil, directora de l’Observatori de Víctimes de Terrorisme.
Taula redona documental “Esta es una història real”
Taula redona documental “Esta es una història real”
  • Lo Rat Penat participà en la Semana Cultural organisada per la Falla Molinell-Alboraya de la ciutat de Valéncia, dedicada a la Real Senyera.  El  divendres dia 28 de novembre, el doctor en història i ratpenatiste Antoni Atienza impartí la conferència Història de la Senyerai el dissabte dia 29 pel matí membres de la comissió visitaren i feren un recorregut per la sèu de Lo Rat Penat i per la seua història de la mà d’Òscar Rueda, vicepresident de l’entitat i vicelloctinent primer del Centenar de la Ploma, que per la vesprada impartí la conferència Història del Centenar de la Ploma, una milícia foral valenciana”.
Visita de la Falla Molinell-Alboraya a la sèu de Lo Rat Penat
Visita de la Falla Molinell-Alboraya a la sèu de Lo Rat Penat
  • El Saló Columnari de la Llonja de la Seda de Valéncia fon l’escenari de la Gala de la VI edició dels premis de la agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat, event celebrat el dia 30 de novembre, en el que estigueren presents Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, i María García Vallcanera, regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Guardonats per l’agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat
Guardonats per l’agrupació fallera Sèu-Xerea-Mercat
  • El dia 1 de decembre, s’inaugurà un cicle de conferències en honor a Sant Vicent Mártir, organisat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, inauguració a la que assistí el president de Lo Rat Penat.
  • El dia 3 de decembre Lo Rat Penat, en colaboració en l’Associació de Juristes Valencians, acollí la celebració de la conferència m poder fer més valenciana la Constitució Espanyola”.
  • El dissabte dia 6 de decembre, el president de Lo Rat Penat participà en l’encontre cultural organisat per l’associació Iniciativa per Maó en el cassino de la dita ciutat, baix el títul Cultura valenciana i cultura menorquina: cóm defendre-nos de labsorció,tendent a unir forces per a tractar de no perdre l’identitat i l’idiosincràsia de la llengua i cultura pròpies.
  • El dilluns dia 8 de decembre, festivitat de la Puríssima Concepció, la regina dels Jocs Florals i la seua Cort d’Amor, acompanyades pel president de Lo Rat Penat, assistiren a la missa celebrada en la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, en que la regina dels Jocs Florals feu el tradicional besamans a la Geperudeta.
Besamans de la regina dels Jocs Florals a la Mare de Deu dels Desamparats
Besamans de la regina dels Jocs Florals a la Mare de Deu dels Desamparats
  • Des del dia 9 de decembre, poden adquirir-se obres en llengua valenciana en la Fira del Llibre de Nadal instalada en la sèu de Lo Rat Penat, en horari d’11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 21 h.
Cartell anunciador de la Fira del Llibre de Nadal de Lo Rat Penat
Cartell anunciador de la Fira del Llibre de Nadal de Lo Rat Penat
  • El Calendari 2026 de Lo Rat Penat en llengua valenciana, en format de taula i de paret, se presentà el dia 12 de decembre en la sèu de l’entitat, dedicat enguany el calendari de taula als castells de la Comunitat Valenciana. Els socis poden arreplegar un eixemplar gratuït en la sèu de Lo Rat Penat de 11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 21:00 h, aixina com comprar els que es desigen per a regalar.
Calendari 2026 de Lo Rat Penat
Calendari 2026 de Lo Rat Penat
  • El dissabte 13 de decembre, en el Palau de la Música de Valéncia, Lo Rat Penat celebrà el Concert de Nadal, a càrrec del Grup de Danses, Cant Valencià i Rondalla de Pols i Pua de l’entitat, actuació gratuïta que delectà als assistents.
  • El cicle Més que músicaoferí el 18 de decembre el concert d’obres dels compositors Mozart i Beethoven per a quartets.
Cartell del concert del quartet de corda del cicle “Més que música”
Cartell del concert del quartet de corda del cicle “Més que música”
  • Lo Rat Penat, a fi de fomentar i preservar les tradicions i la cultura nadalenca valenciana, ha convocat el I Concurs de Belems Tradicionals, en el que han participat famílies, coleges, parròquies, entitats públiques i privades, associacions benèfiques i comerços de la Comunitat Valenciana.
Cartell del I Concurs de Belems Tradicionals de Lo Rat Penat
Cartell del I Concurs de Belems Tradicionals de Lo Rat Penat
  • El XXX Concurs dInterpretació al Piano Mestre Josep Serrano ya té premiats, que rebran el seu guardó en la pròxima edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i participaran en un concert extraordinari que s’anunciarà oportunament.

Vos desige lo millor per ad estes festes, que les gogeu en les persones volgudes,   que l’any nou nos tracte be a tots i que els Reixos vinguen carregats de coses bones.