Per Antonio Moreno Martínez
Despuix de l’estiu, tornem a la faena viajant al Londres més gris i obscurs; al Londres de carrers bruts i mercats que amaguen un assessí en série en doblar un cantó; hui visitarem el Londres de Frenesí (1972), la penúltima película del gran Alfred Hitchcock.
Acaben les vacacions i tornem a la faena viajant, una atra volta, a Londres; encara que esta visita no té res que vore en els amables colorets de Notting Hill (1999).
Lo cert és que m’agrada tornar a ciutats que ya conec per a passejar de nou per uns carrers que em són familiars i descobrir els canvis que mantenen viva la ciutat. D’esta manera, pense, deixe de ser un turista més i em transforme de colp en un dels seus habitants. Hui, vos convide a acostar-nos als grisos que voltaven el Covent Garden de finals del sigle XX, caminant per un barri la vintiuna centúria.
L’entorn d’est antic mercat de fruites, verdures i flors fon l’escenari de Frenesí (1972), l’última gran película d’Alfred Hitchcock. Protagonisada per Jon Finch, Barry Foster, Barbara Leigh-Hunt i Alec McOwen, l’acció gira a l’entorn d’un assessí en série que estrangula a les seues víctimes en una corbata, en violar-les.
L’autor de Rebeca (1940), La finestra indiscreta (1954), Sicosis (1960), i Els pardals (1963), torna a Londres i a un dels seus temes predilectes: la falsa culpabilitat; tema que ya tractà en detall en películes com ara Yo confesse (1953), Crim perfecte (1954), o Fals culpable (1956).
En Frenesí, Hitchock, si això és possible, se mostra més directe, explícit i provocador. Macabre. En una estètica realista, el director explota al màxim el seu etern paradigma: «cal fer sofrir al públic tant com siga possible». ¡I ho conseguix!
Frenesí està rodada, pràcticament en la totalitat, en els carrers del barri londinenc de Covent Garden de principis dels setanta; molt llunt de “l’amable” lluminositat de comédies com Love actually (2003), o Bridget Jones: sobreviuré (2004).
Encara que l’actual activitat de Covent Garden no té res que vore en el mercat que fon; en una miqueta d’imaginació s’acostarem al seu passat, iniciant el nostre passeig en la sòlida i peculiar estructura d’un edifici que actualment està ple de restaurants i menudes botigues d’artesania.
Frenesí escomença en un llarc pla. La càmara recorre el Tàmesis, fins a detindre’s en un grup de gent que assistix a un mítin front al Country Hall. De sobte, una parella veu, sobre les aigües térboles del riu, el cos d’una dòna nueta, en una corbata nugada al coll.
Richard Blaney (John Finch), el protagoniste, és despachat del bar a on treballa pel furt d’uns licors. Per això, acodix a demanar-li ajuda a Robert Rusk (Barry Foster), un antic amic, que té un negoci de fruites i verdures en Covent Garden. Per la nit, se troba en la seua exmuller. Durant el sopar, tenen una forta discussió, a la vista dels clients del restaurant. Richard serà acusat dels assessinats, encara que l’inspector Oxford (Alec McCowen), encarregat de l’investigació, no creu que ell siga l’autor dels crims. A poc a poc, se va teixint una densa trama en la que no tot és això que pareix.
La major part de l’acció transcorre en un radi de només cinc o dèu minuts des de l’edifici del mercat. En acabar de pendre alguna cosa, vos convide a iniciar, sense pressa, una bona passejada, partint de l’intersecció de Henrietta St i Southampton St; per a descobrir alguns dels llocs a on se filmaren les escenes més emblemàtiques de la película. En el número 3 de Henrietta St trobarem la casa de Robert, l’amic del protagoniste, i en el 39 de Bow St, la frontera de The Glob, el pub a on treballen Richard i Bàrbara (Anna Assey), –l’interior es va rodar en els estudis The Pinewoods Studios, a dihuitmilles de la capital̶– Molt prop del pub, en el número 28 de Catherine St, vorem el Nell of Old Drury, bar a on Richard sent parlar dels assessinats; i caminant en direcció cap al Soho, entropeçarem en Leicester Sq, la plaça a on Robert veu a Bàrbara, dins d’un taxi.
Més llunt, caminant poc més d’una hora, en el 119 de Oxford St, vorem l’agència matrimonial de Brenda, l’exmuller de Richard i escenari d’una de les escenes més escabroses de tota la película; al costat de Hyde Park, l’hotel Hilton Hyde Park, a on Richard i Bàrbara passen una nit, i en el 31 d’Ennismore Gardens Mews, la casa del protagoniste. Per últim, aplegarem fins al Tribunal Penal Central d’Anglaterra i Gales en Old Bailey, i l’hotel Colburg, en el 129 de Bayswater Road.
Encara que Frenesí no siga una de les películes més populars del director britànic, és, sense dubte, una de les seues obres més impactants i el testimoni viu d’un mercat que deixà de “ser-ho” en 1974 –sèt anys abans que el nostre mercat d’Abasts–, per a convertir-se, l’anglés, en un espai vibrant i cultural que atrau a milers de turistes de tot el món al centre de Londres. L’escena de Foster menjant-se una poma, quan aplega Finch forma part de l’història, com també l’encontre del professor Higgins (Rex Harrison) i el coronel Pickering (Wilfrid Hyde-White) en la jove venedora de flors Eliza Doolitle (Audrey Hepburn), en una plaça de cartó pedra feta en els estudis de la Warner de Califòrnia, per al rodage de la bellíssima My Fair Lady (1962).
