La llibreria valenciana: “Tractat de les mules”, de Manuel Dieç. Edició de Vicent Ll. Simó Santonja

La llibreria valenciana: "Tractat de les mules", de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja

Per Lucas Grao i Silvestre

Títul: Tractat de les Mules. Manuel Dieç – Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja
Autor/a: Vicent Ll. Simó Santonja
Editorial: L’Oronella – Colecció Clàssics Valencians
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2010
Nº de pàgines: 136

Portada del llibre "Tractat de les mules", de Manuel Dieç, Edició, introducció i notes de Vicent Ll. Simó Santonja

Quasi 700 anys separen l’obra de l’escritor valencià Manuel Dieç (¿? – Valéncia c., abans de 1450) i la de Vicent Ll. Simó Santonja (Alcoy, 1932 – Valéncia c., 2014). Abdós de capital importància per a les lletres valencianes, el primer per l’originalitat del seu Llibre de la Menescalia, que fon un autèntic best seller dels manuscrits migevals de caràcter científic, el segon per la seua extensa obra que li ha valgut numerosos reconeiximents, entre atres, el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, que otorga l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i del que fon mereixedor en la seua quinta edició, en 2013.

La dilatada obra de Vicent Ll. Simó Santonja, tant en valencià con en espanyol, abarca un ample espectre de gèneros lliteraris, des de la poesia a la novela, l’ensaig o els texts jurídics, afegint el seu nom entre el llarc llistat de notaris que escrigueren en llengua valenciana, com són: Joan Esteve, Martí de Viciana, Carles Ros Hebrera, Joan Verdanxa, Francisco Juan Pastor, Lluís Munyoz, Andrés Onorato Pineda o José Benito Medina.

Pero hui parlàrem d’una de les obres manco conegudes de Vicent Ll. Simó Santonja, que nos introduïx en la vida i obra de Mossén Manuel Dieç, un noble valencià, Senyor de la Baronia d’Andilla i de qui es desconeix en certea el lloc o l’edat de naiximent, aixina com el de la seua mort. Sí sabem d’ell que fon un personage influent en l’época, nos el trobem en 1412, entre la delegació d’embaixadors que acompanyaven als compromisaris del Regne de Valéncia, en el Compromís de Casp. Fon designat Majordom de la Cort, acompanyant al rei Alfons el Magnànim en les seues campanyes de Nàpols, posteriorment, en morir Jordi de Sant Jordi, ostentà la Balia del Castell i la Vall d’Uxó. Segons alguns estudiosos de la seua obra, potser fora en este temps quan escriguera el llibre que hui nos ocupa.

Representant de les Corts Generals en diferents periodos, este prohom del Sigle d’Or Valencià, fon designat com a àrbit per Joan de Montpalau, en el seu duel en Joanot Martorell, que mai aplegà a celebrar-se.

Els seus coneiximents com a menescal, veterinari en l’actualitat, feren que Manuel Dieç, junt en atres ilustres com el mege i poeta Jaume Roig, formara part del tribunal examinador de menescals professionals de la ciutat de Valéncia, tot un precedent en l’Europa migeval.

En un món en que la guerra es feya a cavall, el cuidat dels animals era fonamental i no sempre es contava en un menescal, per lo que els cavallers i escuders havien de tindre nocions de les malalties i remeis. El Llibre de la Menescalia és un tractat científic migeval estructurat en dos parts: el Llibre dels cavalls, que arreplega informació d’atres tractats en llengua llatina, i l’original Tractat de les Mules, que Manuel Dieç recomana per als cavallers entrats en edat madura, puix el caminar de les mules és més pla i manco cansat per al ginet.

El Tractat de les Mules obtingué un èxit considerable, traduint-se al castellà, aragonés, portugués, català, napolità o francés. Aixina mateixa, se conserven entre dèu i dotze còpies manuscrites en llengua valenciana en diferents biblioteques i coleccions, tant franceses, com italianes o espanyoles i totes elles en llaugeres variacions, tant de forma com de contingut.

En l’arribada de l’imprenta, l’obra conegué una ampla difusió, convertint-se en un referent de la veterinària i imprimint-se en diferents llengües, no aixina en valencià ni en Valéncia, a on no s’imprimí fins a la present edició, dins de la Colecció Clàssics Valencians de l’Editorial l’Oronella.

Un aspecte certament curiós de l’obra de Manuel Dieç, que és ademés lo que propicià l’estudi de Vicent Ll. Simó Santonja, és el tractament de l’astrologia dins de la medicina veterinària, en temps en que astrologia i astronomia, o medicina i alquímia, anaven de la mà. Vicent Ll. Simó Santonja, se servix en el seu estudi del manuscrit 624, conservat en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de Valéncia i que segons els experts en la matèria, poguera ser el més antic de tots i que reproduïx en edició facsímil en esta curiosa obra, de imprescindible presència en nostra biblioteca valenciana i que unix a dos grans de les lletres valencianes.

El barri de San Francesc, ¡que ya estem en falles!

El barri de San Francesc ¡que ya estem en falles!

Per Amparo Soriano Doménech

El barri de Sant Francesc constituïx, dins de Ciutat Vella, u dels sis barris del Cap i Casal més gran i poblat. El traçat perimètric recorre el carrer de Colon, carrer de Xàtiva, avenguda de Guillem de Castro fins al carrer de l’Hospital, carrer dels Adreçadors, carrer de Sant Vicent fins al carrer de la Pau, el carrer de Marqués de Dosaigües, carrer de la Cultura, carrer de lEmbaixador Vich, carrer de Pròxida, carrer de Salvà fins al carrer de Bonaire, carrer de la Pau, i del carrer Palau de Justícia al carrer Colon de nou.

Apareixen a finals del sigle XIX i principis del XX nous arquitectes en el nou pla urbanístic de Valéncia d’aquells anys: l’arquitecte Francesc Mora Berenguer, Demetri Ribes Marco, Francesc Almenar Quinzá, Lluís Ferreres Soler, Peregrín Mustieles Cano, Lluís Albert Ballesteros, Xavier Goerlich Lleó i Cayetano Borso di Carminati, que dissenyaran, entre molts més arquitectes de l’época, esta Valéncia modernista, eclèctica, i neobarroca entre les noves tendències arquitectòniques.

Este mes arribarem al Cap i Casal en tren, a l’Estació del Nort, que pertany al barri de la Roqueta, pero que, per la seua posició casi central respecte a la plaça de l’Ajuntament, nos compensa nomenar-la. Construïda per Demetri Ribes, en 1917, és d’estil modernista valencià. La seua decoració interior presenta mosaics de trencadiç, columnes de ferro en decoracions de taronges i flors de taronger en ceràmica, com a revestiment de la columna de trencadiç; el sòcul de fusta en panels ceràmics, que els desigen un bon viage a tots les persones que van en distints idiomes; i no digam de la decoració exterior, que mostra una simetria i una decoració floral exquisites, tant en la planta baixa com en el primer pis i mosaics en escenes valencianes.

Anirem a la plaça de l’Ajuntament, eixint de l’estació, i front ad ella, vorem un atre edifici de l’estil neobarroc, l’edifici de l’Unió i el Fènix, construït en 1929 per l’arquitecte valencià Enrique Viedma Vidal. També construirà enfront i al costat de l’institut Lluís Vives la Casa del Chavo, hui sèu de la Seguritat Social, d’estil casticiste valencià

Fon a finals del sigle XIX quan se remodelà pràcticament tota la plaça. En esta zona de la ciutat estava, el barri de peixcadors, que a hores d’ara ocupa l’edifici de Correus i Comunicacions, construït per l’arquitecte Miguel Àngel Navarro Pérez, en estil eclèctic en elements del modernisme valencià.

Adinsant-nos en la plaça, a finals de febrer es prepara la zona de les mascletaes. Serà per a molts un soroll de música pirotècnica ben acompassada i per a uns i atres, ademés, una vibració de tot el cos. La plaça s’ompli de gom a gom i, per tant, convé anar en temps si es vol estar prop d’ella, o per a accedir a l’Ateneu per a presenciar-la des de la terraça o des d’algun balcó com a convidat.

En la plaça entre l’u i el dèneu de març, podràs contemplar a moltes falleres i fallers acompanyats en les seues bandes de música, tocant algun passodoble o jota valenciana, per a anar a arreplegar els premis de la millor falla o per a anar a visitar algun casal o fer el típic passacarrer.

L’arquitecte Xavier Goerlich Lleó i Francesc Almenar Quinzá proyectaren els edificis Balança i Barrachina, abdós en la plaça de l’Ajuntament i abdós en marquesines, entre molts atres més, que feren estos dos bons arquitectes.

En la plaça vorem edificis de molta elegància, com és el de l’Ajuntament, en les seues chicotetes torres acabades en cúpules de ceràmica, la Ceramo, i la Torre del Rellonge acabada en una peça de decoració en ferro. També podrem observar l’estàtua de Francesc de Vinatea, que fon el gran defensor dels furs de Valéncia.

Eixirem de la plaça pel carrer de les Barques, a on els arquitectes Mora i Ferreres s’encarregaren dissenyar les seues vivendes: la u en el cantó del carrer de Correus i l’atre en el cantó del carrer les Barques; els dos en l’estil modernista valencià.

Tenim que nomenar l’Hotel Victòria, en el carrer de les Barques, puix ya queden poques marquesines de ferro tan ben fetes i adornades per l’arquitecte Lluís Ferreres Soler.

I en el mateix carrer podrem apreciar el gran edifici del Banc de Valéncia, hui desaparegut com a entitat bancària, en detalls decoratius en taulellets pintats, el ferro i el marbre, rajoles de cara vista, pedra tallada fent decoracions de fruites i fulles. En el cantó, nos trobarem en el Teatre Principal. A continuació, baixarem cap a la plaça d’Alfons el Magnànim, coneguda com el Parterre.

A mà dreta tenim l’edifici del cantó en el carrer de Romagosa i un poc més avant el Palauet dels Pescara, hui sèu bancària, ya en la plaça, a on, a banda de vore l’estàtua de Jaume I, podrem apreciar u dels ficus més grans que té Valéncia en els seus jardins. També podrem vore El Corte Inglés, situat en un lloc a on hi havia una chicoteta iglésia, la de Santa Caterina de Siena, que fon traslladada pedra a pedra fins a un punt pròxim a l’estadi Ciutat de Valéncia del Llevant CF. Part del claustre es pot vore en l’edifici del cantó, a on he tingut el plaer de treballar en una entitat de banca privada.

Arribant a la plaça de la Porta de la Mar, tenim l’artèria i principal carrer comercial de Valéncia, el carrer Colon. És destacable dir que este carrer conté algun edifici de l’época del modernisme eclèctic, com ara el del número 80 i el del 31. En acabant, entrarem al carrer de Roger de Lauria i, passant al carrer de Pasqual i Genis, vorem el Colege Oficial de Notaris de Valéncia, que custodien els bults de Sant Vicent Ferrer. Podreu concertar hora per a fer una visita en el colege i poder vore els bults i l’edifici per dins.

Anirem pel carrer Martínez Cubells i el carrer de Convent Santa Clara a l’institut Lluís Vives, qui fon un gran humaniste, filòlec i pedagoc valencià. L’institut alberga un dels refugis de la Guerra Civil.

Eixirem de l’institut pel carrer de Xàtiva i nos trobarem en la Finca de Ferro, denominada aixina per la seua estructura de ferro que durant la construcció es podia contemplar. Est immoble albergà el famós cupó regal comercial, a on se barataven punts comercials per regals.

I a poca distancia, l’iglésia de Santa Caterina i Sant Agustí, d’estil gòtic valencià. I uns pocs metros més allà, nos trobem en el Museu Valencià de l’Ilustració i la Modernitat. En els jardins podem contemplar algunes columnes del l’antic hospital.

Ya en el carrer de Sant Vicent, continuarem veent alguns edificis de l’época modernista valenciana, a banda de l’iglésia de Sant Martí, d’estil gòtic valencià, que podrem apreciar en el carrer de l’Abadia de Sant Martí i, en l’interior, un barroc recarregat valencià.

En el cantó del carrer la Pau, observarem dos edificis en els números 1 i 2, u dels quals albergà els almagasens La Isla de Cuba. Els dos tenen eixe toc del modernisme valencià fets per l’arquitecte Lucas García Cardona.

Finalment, baixarem pel carrer la Pau, una via urbana que pareix un museu d’arquitectura a l’aire lliure, i, provablement, el carrer més elegant de la ciutat en quant a edificis del modernisme valencià, ademés d’algun atre immoble més modern, i que contrasta en eixa época gloriosa que tingué la ciutat.

Estiu en Venècia

Estiu en Venècia

Per Antonio Moreno Martínez

¿Quí no s’ha enamorat de jove, quan anava a estiuar al poble o a la plaja? En fer-se major, el món s’engrandix, anem més llunt i ensomiem el París d’Una cara en àngel (1957), en la Nova York de Tu i yo (1957) o en la Venècia de Follies d’estiu (1955)… Els realisadors de películes ho saben i nos mostren llocs cada vegada més paradisíacs. Hui, encara que estigam en primavera, viajarem fins a Venècia, sempre en perill de desaparició baix les aigües de l’Adriàtic.

En Follies d’estiu (1955), una madura secretària americana, Jane Hudson, acodix a Venècia per a passar uns dies de vacacions. El tren s’acosta sobre les aigües, recte. Només hem vist la ciutat a través dels ulls de Jane. Un home que viaja en ella, en vore-la tan excitada i sense deixar de filmar, li pregunta:

—¿És la seua primera visita a Venècia?

—Sí, ¿i vosté?

—No, yo ya he estat ací moltes vegades. Espere que li agrade.

—¿Agradar-me? Tindrà que agradar-me, vinc de molt llunt i duc molts anys aforrant per a fer este viage… ¿Crec que podria no agradar-me?

—Estic segur que sí. Pero no a tot lo món li agrada de la mateixa manera. Hi ha persones que la troben tranquila, i a atres els pareix massa sorollosa… Pero la majoria la troben molt bonica.

—Puix yo seré de la majoria.

A hores d’ara, no tenim cap dubte de que Venècia és una verdadera ciutat de cine, en acabant d’haver-la vista tantes vegades en una pantalla. Tots (o casi tots), estaríem d’acort en dir que Venècia és una ciutat d’ensomi i que la seua bellea ix al nostre encontre com si fora, sempre, la primera volta que la veem.

En qualsevol cas, la nostra predisposició i actitut, com en tot, és imprescindible per a deixar-nos voltar per ella; i gojar-la. A pesar del turisme massiu, a les térboles aigües dels canals, als rodejos al passejar que obliguen els incontables ponts… o precisament per tot açò a la vegada, la ciutat de Marco Polo, de El Mercader de Venècia(2004) i de Casanova (2005) és una experiència única que la gran pantalla nos ha mostrat d’una manera espectacular. ¿Quí pot oblidar l’instant en que s’obri la finestra de l’habitació de l’hotel en The Tourist (2010) i contemplem l’incessant desori del Gran Canal?: un pla d’èxit assegurat i una invitació, irrevocable, a viajar fins allà.

Venècia aprofita per a rodar una persecució en Moonraker (1979) o en Casino Royale (2006); per a perpetrar el robament perfecte en The italian job (2003); o per a adinsar-se en l’ambient decadent i térbol d’una nebulosa relació en El plaer dels estranys (1990).

L’indiscutible fotogènia de Venècia i la seua peculiar personalitat (un poc fòra de lloc i, possiblement, de temps), li conferix eixe toc romàntic que han apreciat (i utilisat) directors com: Woody Allen en Tots diuen “I Love You” (1996), Luchino Visconti en Mort en Venècia (1971) o David Lean en Follies d’estiu (1955).

Follies d’estiu conta l’història d’una madura secretaria americana (Katherine Herpburn) que arriba a la Venècia ensomiada en l’esperança de trobar un sentit a la seua monòtona vida, i, per qué no, l’amor que no ha vixcut. Pero en els seus carrers, tot li recorda insistentment la seua soletat: els matrimonis de la pensió a on s’estaja, els enamorats que passegen per tots els racons… Un dia, en una cafeteria al costat de Sant Marc, un atractiu antiquari (Rossano Brazzi) l’observa en insistència des d’una atra taula i no pot evitar enamorar-se d’ell, en una ciutat comaquella.

La película recorre als habituals tòpics d’este tipo de cine (rústics americans viajant per la vella Itàlia, generoses vistes que esguiten tot el metrage, l’enveja de l’amor que viuen elsatres…). Pero, en les mans d’un David Lean, que poc més tart rodarà El pont sobre el riu Kwai (1957), Lawrence d’Aràbia (1962) i Doctor Zhivago (1965); junt en el magnetisme dels dos protagonistes, la película (primera del director en que ix als carrers) se transforma en una agredolça i bella història d’amor i també, (¿per qué no?), d’un viage iniciàtic (d’edat madura), que recorda Breu encontre (1945), ara a tot color i en exteriors naturals.

Lean nos conduïx suaument a on ya sabíem que arribaríem des de les primeres escenes. Pero no importa. És eixe camí lo important. I llavors, fruïm de cada image, de cada gest, de cada mirada… En aplegar a Venècia, Jane està en un llaberint que el director nos mostra al principi quan veem a Katherine Herpburn, entropeçant en la gent, acaçant el sò d’unes campanes, entre estrets i entrecreuats carrers, fins que veu el campanile en la plaça de Sant Marc i sap, en eixe instant, que tot canviarà allí, en eixe espai ampli i lluminós, a on trobarà a Renato de Rossi, mirant-la de fit a fit.

Com tota bona comèdia dels cinquanta, la película conté enredros, desijos ocults, emoció i desenganys, molt de color i música agradable… i tocs d’humor… com la famosa caiguda de Herpburn al canal, tractant d’ampliar el pla de la presa que està fent de la frontera de la botiga de l’antiquari. Serà, precisament, quan s’oblide la càmara en la pensió i veja la ciutat per ella mateixa, quan viurà Venècia en plenitut i trobarà lo que havia vingut a buscar: arriscar-se a ser feliç. Com ella, en aplegar a Venècia tindrem que fer el “nostre viage”, també en els ulls ben oberts: deixant-nos sorprendre en cada racó, en cada finestra; al solcar el Gran Canal, al passar per baix del pont del Rialto mirant-lo de llunt, al caminar al costat de chicotets canals, admirant Sant Marc sense pressa; al fer-se un vi i una miqueta d’abadejo en un dels bacari venecians o al menjar-se una pizza de ruca i burrata en companyia del sò de l’aigua queta… i també, ¿cóm no?, al creuar en góndola cap al mercat de Rialto. Al anar de botigues i de gelats, i al fruir dels càlits tons de les fronteres dels palaus… sense por de perdre-nos de sobte.

Animeu-vos, Venècia nos brinda l’oportunitat de fer-se nostra si nosatres nos fem una miqueta d’ella… I els valencians ho tenim fàcil: posseïm molt d’aquella ciutat de l’Adriàtic en el nostre passat. Només tenim que allargar la mà, deixar-nos anar, i agarrar-la. ¿Ho provem?

Veredicte del Concurs de Llibrets de Falla 2025

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen a on l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d’esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal.

Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles. La UNESCO ha declarat a la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

Des de Lo Rat Penat volem expressar-vos el nostre agraïment per la massiva participació en el Concurs de Llibrets de Falla. Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 276 llibrets per a competir en les diverses seccions del certamen.

Este centenari concurs, en que es repartiran un total de 250 premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Albaes Indumentària Tradicional, Actualidad Fallera, Camping Les Palmeres, Siglo XVIII Valencia, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Delmonte, Família Alapont i Família Ramon-García i Família Alandes-Casa.

El veredicte del jurat, en l’enllaç d’ací baix:

Acta Concurs Llibrets 2025

PORTADA GUANYADORA 2025 MAJOR

PORTADA GUANYADORA 2025 INFANTIL

Bolletí Cursos Lo Rat Penat – Núm. 8 (febrer 2025)

¡Hola novament a tots els nostres llectors!

I ya hem passat un atre mes. El mes més curt de l’any i en teoria en una primera quinzena que junt a la segona de giner, són les més fredes, encara que enguany no ho han segut massa, lo que sí que ve és carregat de festes tradicionals: Escomença el dia 2 en La Candelària, i tot seguit, el dia 3 Sant Blai “gloriós” i acaba en la celebració de carnestoltes el dia 27, sense oblidar “La Crida” el famós crit que llancen al vent les Falleres Majors de Valéncia, i que és el preàmbul de que “Valéncia ya està en Falles”

El nostre equip, seguix com sempre treballant per a que cada mes veja la llum un nou bolletí, est és el que fa huit, passant a detallar en unes breus pinzellades lo que podran llegir en tindre’l en les seues mans.

  • Antonio Moreno, en la temàtica: Ciutats de cine, nos transporta a “Nova York” a on desembarquem despuix d’una llarga travessia per l’Atlàntic, com si fórem un grapat de mariners que tornen en acabar d’un permís. Nos conta que la película Un dia en Nova York (1949), fon la primera que dirigiren junts Stanley Donen i Gene Kelly i una de les primeres en que les càmares rodaren en el carrer. “La capital del món nos espera”, ¡Tenim un dia sancer!
    • En l’artícul: ¡De permís en Nova York!
  • Amparo Soriano, en la temàtica: Passejant Valéncia, nos adinsa en u dels barris més antics i que està referenciat a l’época d’esplendor del cap i casal. Seders, velluters, teixidors, filadors, torcedors, llisters, passamaners, tintorers, etc.. tots ells donaren nom a “El Barri de velluters” i tots ells baix el paraigües del “Colege de l’Art Major de la Seda”, escenari principal de l’història de la seda en Valéncia.
    • Artícul: ¡El barri de Velluters!
  • Nela Jordà, en la temàtica: Resenya de les últimes publicacions en valencià, nos conta cóm és la novela “En vici de bici” de l’escritor Lucas Grao i Silvestre, que com be diu el seu títul, fa una apologia sobre este mig de locomoció que revolucionà i seguix revolucionant el món, vist des de la seua perspectiva d’un sensat i moderat ecologiste.
    • En l’artícul: ¡La llibreria valenciana: “En vici de bici” de Lucas Grao i Silvestre!
  • Edu Vanacloig, en la temàtica de “Art corporal”, com sempre nos conta la seua experiència personal a l’hora de fer-li un tatuage a u dels seus clients. Cóm acaba resultant l’image elegida pel client que, l’ha vista en el seu influïdor favorit i lo despagat que se queda al vore’s en l’espill el resultat. Ell nos conta com solucionar este chicotet problema en:
    • L’Artícul: ¡Vullc el mateix tatuage que du ell.!
  • En la temàtica de Medicina i Salut:
    • Mª. Ángeles Viñas insistix en el contengut d’algunes campanyes sanitàries sobre l’us i abús dels antibiòtics, que pareix ser que sí que han conscienciat prou a la gent, puix ya és habitual sentir “M’he tengut que prendre antibiòtics i tot”, referint-se a la gravetat de qualsevol malaltia que el mege considere que deu de ser tractada en estos medicaments. Tot açò per a evitar greus problemes que se poden produir per consumir-los sense justificació.
      • Artícul: ¡Us racional dels antibiòtics!
    • El Mege del Fege explica la malaltia de Crohn; una patologia intestinal crònica de causa desconeguda, pero relacionada en el sistema immunològic. Ademés influïxen factors genètics, el tabac, els antiinflamatoris i la flora intestinal. Nos conta els síntomes més freqüents i que en cas de consulta mèdica nos ajude a explicar-li’ls per a que puga fer un correcte diagnòstic.Tot açò està molt ben especificat en l’artícul:
      • ¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?
  • En la temàtica dels deports:
    • Chemi Martínez nos recorda que el passat 20 de giner, la Federació de Pilota Valenciana, emetia el trist comunicat de la fallida als 93 anys d’edat del pilotari Antonio Reig Ventura. Tota una vida dedicada al deport autòcton de la Comunitat Valenciana. La seua calitat professional i humana feu que se convertira en un mit del nostre deport, conegut com a “Rovellet”. I tot açò nos ho conta en:
      • L’artícul: ¡Antonio Reig Ventura, “Rovellet”!
    • Lucas Grao nos diu cóm el mes de febrer s’ha convertit, en el mes del ciclisme internacional en les carreteres valencianes, per acollir tres importants events deportius, dos d’ells en la categoria femenina. “Fèmines i la Semana Ciclista”. I en la categoria masculina: “67a edició de la Volta a la Comunitat Valenciana”. Tots estos events nos els detalla en el seu artícul:
      • ¡Àngel Casero i la Volta a la Comunitat Valenciana!
  • En la temàtica de “Events i activitats”:
    • Mª José Julio, com sempre, nos posarà al corrent de tots els events i activitats que durant el mes de febrer s’han realisat en Lo Rat Penat.

Esperem que tot el contengut del nostre bolletí del mes de febrer els faça gojar llegint i deprenent dels distints artículs que el nostre equip en molt de carinyo nos han preparat.

També esperem que tinguen unes bones Falles i tornarem a estar en vostés els últims dies del pròxim mes.

Continguts d’esta edició

També pots consultar la versió del bolletí enviada per correu electrónic.

Events i activitats (febrer 2025)

Activitats culturals de Lo Rat Penat - Febrer 2025

Per Mª José Julio Llopis

Resumim les activitats que promou i en les que participa Lo Rat Penat.

  • Abans de la presentació en societat de la nova edició de Els Quatre Evangelis traduïts a la llengua valenciana, Lo Rat Penat, representat pel president i els vicepresidents de l’entitat, se reuniren en l’arquebisbe de Valéncia per a fer-li entrega d’un eixemplar de l’obra.
  • El president de Lo Rat Penat i la Regina dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia assistiren a la presentació de la Reina de l’Ateneu Mercantil de Valéncia d’enguany, aixina com a l’exaltació de les Clavarieses Majors de l’Altar de Carme i també estigueren presents en l’exaltació de l’Honorable Clavariesa de les Festes Vicentines 2025.
  • Per a Valéncia i per al món faller el 24 i 25 de giner foren dos dies molt especials, puix se celebraren les exaltacions de la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de Valéncia d’est eixercici 2025, màximes representants de la nostra festa, junt en les seues respectives Corts d’Honor, actes que contaren en la presència del president de l’entitat i la Regina dels Jocs Florals.
  • Agotades les dos primeres edicions de la traducció de Els Quatre Evangelis a la llengua valenciana seguint la normativa ortogràfica de la RACV, coneguda com a Normes d’El Puig, edició que és obra dels religiosos Josep Almiñana Vallés i Lluis Alcón Edo, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana han llançat una tercera edició, que es presentà el 29 de giner en la sèu de Lo Rat Penat, en l’intervenció del vicerrector de la basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, del president de Lo Rat Penat, del vicepresident de l’entitat, a l’hora editor de l’obra, i del coordinador d’esta.
  • El següent dia 30, també en la sèu de Lo Rat Penat, l’historiador Vicent Sanz Sancho impartí la conferència “Les senyeres de Vicente Blasco Ibáñez”, a l’entorn d’aquella en la que fon soterrat l’escritor seguint els seus desijos.
  • També estigué present Lo Rat Penat en l’entrega de la I Edició dels Premis Morrión que otorga la Confraria de Granaders de la Stma. Verge dels Dolors Coronada, acte celebrat en l’Ateneu Marítim de Valéncia, aixina com en el Centenari de la Junta Major de la Semana Santa Marinera de Valéncia, en les darassanes del Grau, i igualment en la presentació del nou decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en la Llonja de Valéncia.
  • De “L’història de Lo Rat Penat”fon invitat a parlar Òscar Rueda, vicepresident de l’entitat, per la Falla Mendizábal de Burjassot, el dia 5 de febrer, fent-se també homenage a Anfós Ramon, gran poeta valencià i insigne ratpenatiste.
  • El mateix dimecres dia 5, Lo Rat Penat donà respal i acodí junt en els alcaldes de diverses localitats afectades per la riuada del mes d’octubre, que liderats per l’Associació de Juristes Valencians, se desplaçaren al Congrés dels Diputats per a participar en un seminari sobre la situació de les poblacions cent dies despuix. En llínea del respal que dona Lo Rat Penat a les iniciatives de la dita associació, assistí el president de l’entitat a la conferència oferida pel president de Juristes Valencians en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que analisà la situació de l’autonomia despuix del trist succés.
  • L’11 de febrer, en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, s’estrenà el documental Un Réquiem por Valéncia, que relata l’organisació, la participació i el desenroll del concert benèfic impulsat per Lo Rat Penat per a recaptar fondos destinats als afectats de les inundacions d’octubre passat. En acabant de la proyecció, se celebrà una taula redona en la que participaren el president de Lo Rat Penat, els productors del documental i el director d’orquesta, Vicente Martínez Alpuente. L’acte contà en la presència de representants de les entitats que colaboraren en l’event, músics que participaren en ell i personalitats de la vida cultural i social de la Comunitat Valenciana.
  • El divendres 14 de febrer, la sèu de Lo Rat Penat acollí la conferència organisada per l’associació NEOS, impartida per Jaime Mayor Oreja, sobre “Fonaments i virtuts front al relativisme moral”.
  • El dies 14, 15 i 16 de febrer, el president de Lo Rat Penat i atres membres de l’entitat viajaren a Sevilla acompanyant a l’image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats en la visita organisada per a commemorar el 125 Aniversari de l’Associació de la Verge dels Desamparats de Sevilla, participant en els numerosos i emotius actes celebrats, que tingueren gran acollida en la capital andalusa.
  • El dumenge 16 de febrer, les comissions integrants de la Federació Fallera del Centre, en motiu del seu 50 Aniversari, realisaren un homenage a la Real Senyera, participant com a orador el vicepresident de Lo Rat Penat, estudiós i expert en la nostra benvolguda bandera.
  • El 18 de febrer, en la sèu de Lo Rat Penat, tingué lloc la presentació del llibre La recuperació del 9 d’octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme,de l’historiador Vicent Sanz Sancho, editat per l’Associació Cultural Rogle Constantí Llombart dins de la colecció “Raons del Rogle”.
  • “Els símbols valencians, testimonis històrics”és el títul de la conferència pronunciada el 19 de febreren l’Universitat de Valéncia, Facultat de Geografia i Història, organisada per les Joventuts Ratpenatistes, de la que fon ponent Òscar Rueda, vicepresident de Lo Rat Penat.

En la pròxima edició continuarem enumerant aquelles activitats de febrer que es queden penjades, junt en les de març, que serà intens. 

Ángel Casero i la Volta a la Comunitat Valenciana

Ángel Casero i la Volta a la Comunitat Valenciana

Per Lucas Grao i Silvestre

En este mes de febrer de 2025, les carreteres valencianes reben ad algunes de les figures més importants del ciclisme mundial, tant de la categoria femenina com de la masculina, en la disputa de tres importants proves deportives. Per una banda, des del dimecres 5 fins al dumenge 9 de febrer, els aficionats valencians fruírem de la Volta a la Comunitat Valenciana, prova per etapes que aplegava a la seua 76ª edició i que enguany fon d’especial emotivitat, per recórrer algunes de les zones afectades per la dana.

El mateix dumenge 9, se disputà la 7ª edició de Volta a la Comunitat Valenciana Fèmines, una prestigiosa carrera del calendari UCI, abdós proves, masculina i femenina, finalisaren en el port de Valéncia.

De matí, la suïssa Linda Zanetti, inscrigué el seu nom en el palmarés de la prova, en alvançar-se en un ajustat esprint a Jelena Eric i Daria Pikulik, en la resolució de la carrera femenina. Hores més tart, i en el mateix escenari, l’italià Jonathan Milan s’imponia en autoritat en l’esprint de la 5ª i última etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana. Una edició en una important participació, que tingué a Santiago Buitrago com a guanyador final, per davant de Joao Almeida i del viscaí Pello Bilbao, que acabà com a millor espanyol en la classificació general. Exigua representació valenciana en tan sols tres corredors: el combatiu Joan Bou, primer classificat dels de la terra; Jaume Guardeño, l’escalador alteà; i Gonzalo Ariño, un corredor en una admirable història de superació davant la malaltia.

Seguint en el febrer ciclista valencià, entre el dia 13 i el 16, fòra de l’edició d’este artícul, tenim la disputa de la 9ª edició de la Setmana Ciclista-Volta Femenina de la Comunitat Valenciana, una prestigiosa competició per etapes, que congregarà a 154 de les millors ciclistes del món. Una decidida aposta pel ciclisme femení que aplaudim des d’estes llínees.

La prova es disputarà sobre quatre etapes, que discorreran a lo llarc de les tres províncies i contarà en la consolidada ciclista Sandra Alonso (única guanyadora d’etapa valenciana i espanyola) i les talentoses Ainara Albert i Susana Pérez com a representació valenciana.

En quant a la Volta a la Comunitat Valenciana, en la seua categoria d’hòmens, és una prova arraïlada en el calendari internacional de la UCI (Unió Ciclista Internacional), en la categoria UCI ProSeries 2.Pro. A lo llarc de les seues xixantasset edicions, ha contat en la participació dels més ilustres del pilot internacional i en el seu palmarés han inscrit el seu nom figures com ara Eddy Merckx, Bernart Hinault, Stefen Roche, Abraham Olano, Nairo Quintana, Tadej Pogacar o Alejandro Valverde.

Celebrà la seua primera edició en 1929, baix la denominació de Vuelta a Levante, nom que es mantingué fins al 1978. En l’edició següent, 1979, passà a nomenar-se Vuelta a la Región de Valencia i, entre els anys 1980 i 1983, Vuelta a las Tres Provincias. A partir de 1984 adquirix el nom definitiu de Volta a la Comunitat Valenciana, fins que la crisis de l’any 2008 i l’eixida del principal patrocinador, forçaren la finalisació de la prova, privant-nos als aficionats valencians de gojar d’una volta per etapes.

Se produïren alguns intents per a reviscolar la Volta en anys posteriors, pero no aplegaren a materialisar-se fins a l’edició de 2016, espentada per un grup d’apassionats d’este deport encapçalats per Ángel Casero Moreno, un dels més emblemàtics ciclistes valencians de tots els temps.

Ángel Casero (Albalat dels Tarongers, 1972) fon cicliste professional entre els anys 1994 i 2005, i va obtindre 13 victòries, entre elles la Vuelta a Espanya de 2001. De família de tradició ciclista, Ángel Casero donà molt pronte mostra de la seua calitat, adjudicant-se en 1994 el Tour del l’Avenir, prova francesa per etapes, quan militava en el potent equip Banesto de Miguel Indurain. En 1995 guanyà la Clásica de los Puertos i en 1997 la Vuelta a Castilla y León, que tancà la seua etapa en l’equip Banesto.

El d’Albalat del Tarongers seguí la seua progressió en l’equip Vitalicio Seguros, proclamant-se Campeó d’Espanya en les edicions de 1998 i 1999, any en que conseguí una etapa en la Volta a Catalunya i una meritòria quinta plaça en el Tour de França, que l’animà a preparar les grans voltes de tres semanes. Ya en l’equip Festina, Ángel Casero fon segon en l’edició de la Vuelta a Espanya de l’any 2000, confirmant-se com a candidat a la victòria. En 2001, en una emocionant etapa final en Madrit, el cicliste valencià arrebatà el mallotOr a Óscar Sevilla, en la disputa de la contrarrellonge final, i es va proclamar vencedor de la Vuelta a Espanya.

El canvi a l’equip Team Coast no resultà fructífer per a Ángel Casero, a qui no acompanyaren els resultats en 2002, ya que acabà sext en la Vuelta a Espanya, com tampoc a l’any següent en l’equip Team Bianchi de Jan Ullrich, frenant la seua progressió. Ya en 2005 i en l’equip Comunitat Valenciana, hereu del mític Kelme, Ángel Casero posà punt i final a la seua carrera professional, deixant-nos la sensació de que els seus resultats, encara que prou bons, no fan justícia al seu potencial cicliste.

Des de llavors, Ángel Casero mamprengué diferents aventures empresarials, fins que en 2016 assumí la responsabilitat d’organisar la Volta a la Comunitat Valenciana, a on continua a hores d’ara a pesar de les dificultats, fent possible que els aficionats gogem d’una gran competició ciclista per etapes, a la que desigem una llarga vida i molts èxits. 

Antonio Reig Ventura, “Rovellet”

Antoni Reig Ventura "Rovellet"

Per Chemi Martínez Villalba

El pilotari Antonio Reig Ventura, conegut com a Rovellet, ha faltat als 93 anys despuix de tota una vida dedicada al deport autòcton de la Comunitat Valenciana, la pilota valenciana, del que es convertí en un mit, segons ha informat la Federació de Pilota Valenciana.

Batejat per l’afició com a Rovellet pel nom de son pare, que era conegut com a Rovell de Dénia, naixqué al costat del trinquet de Pelayo (Valéncia) i ocupava la posició de rest en la modalitat d’escala i corda. Als 15 anys debutà com a professional, i als 17, ya s’enfrontà a la figura del moment, Juliet d’Alginet.

Esta parella protagonisà grans partides en el trinquet de Pelayo, en el que s’enfrontaven dos voltes al mes. En retirar-se Juliet, Rovellet se convertí en el número u indiscutible de la modalitat d’escala i corda, fins a l’aparició d’Eusebio, que durant la década dels xixanta li disputà la supremacia de millor jugador de l’época.
Ademés, l’any 1970 se proclamà campeó nacional d’escala i corda i abans de retirar-se en 1979 s’enfrontà a un atre mit de la pilota valenciana, en 23 anys de diferència, com és Paco Cabanes, Genovés.

Se retirà en 1979, ya llunt dels seus millors moments, pero sense que cap trinqueter tinguera que donar-li un punter per a igualar als equips rivals.

Rovellet destacà per ser un jugador sumament hàbil i d’ell diuen que ha segut el pilotari més elegant de l’història. També destacà per la seua colocació en la pista i el seu caràcter cavallerós i honrat.

Una volta retirat, Rovellet continuà vinculat a la pilota valenciana com a tècnic de vàries escoles d’este deport, d’a on han eixit importants jugadors professionals com ara Grau, Esme, Pedro, Solaz o Víctor.

Rovellet no solament fon admirat pel seu joc (elegant i ple de coneiximent), sino també, per l’immensa cavallerositat desplegada, encara hui, en l’ambient de la pilota. La màxima mostra d’homenage és tindre penjada una foto seua en la Galeria d’Honor del Trinquet de Pelayo (Valéncia).

¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

Per El mege del fege

La malaltia de Crohn és una patologia intestinal crònica de causa no totalment clarificada. Afecta a qualsevol tram del tracte digestiu, des de la boca a l’ano. No obstant, la zona a que més afecta és a la regió ileocecal: íleo (part final del budell prim) i cego (part final del còlon, el budell gros).

Esta afecció altera el sistema digestiu, pero també pot alterar unes atres parts del cos: pell, boca, ulls…, que és lo que se coneix com a manifestacions extraintestinals.

Afecta a totes les capes de la paret intestinal; és dir, a tota la grossària del budell, lo que pot condicionar l’aparició de estretament de l’intestí, que se coneix com a estenosis, i inclús a voltes, tancament complet del pas, que se coneix com a oclusió intestinal.

CAUSA DE LA MALALTIA DE CROHN

L’orige és una resposta inadequada del sistema immune contra el propi organisme. L’inici d’esta alteració immune encara és desconegut, pero estan involucrats factors genètics i ambientals:

  • Tabac, que favorix la malaltia.
  • Antibiòtics.
  • Anticonceptius orals.
  • Antiinflamatoris.
  • Flora intestinal.

El resultat final és que les cèlules immunitàries reconeixen les bactèries habituals del budell com a estranyes, desenrollant una resposta inflamatòria contra elles que, mantenguda, provoca la malaltia.

¿ÉS HEREDITÀRIA?

Com que és una patologia en alteracions genètiques, estes se poden transmetre als descendents. És relativament freqüent que determinades races o famílies tinguen una major provabilitat de tindre-la. Pero no se considera una malaltia hereditària com a tal, ya que influïxen molts factors externs.

Ademés, són molts gens els que estan involucrats, per lo que la provabilitat d’herència directa és molt reduïda: els familiars de primer grau (fills, pares o germans) tenen un risc de patir-la d’un 5% si un dels dos progenitors patix la malaltia. Si són els dos progenitors, el risc aumenta a un 20%. Si són familiars de segon grau el risc és molt menor.

SÍNTOMES DE LA MALALTIA

Esta patologia és crònica, alternant periodos d’activitat (brots) i periodos de remissió o inactivitat. Els síntomes són:

  • Diarrea: u dels síntomes més freqüents. Està definida per més de tres deposicions diàries, més molles de lo habitual.
  • Dolor abdominal: també molt freqüent. Lo més habitual en la part dreta baixa de l’abdomen, pero com que la malaltia afecta a qualsevol part de l’aparat digestiu, pot donar-se en tot l’abdomen.
  • Rectorràgia o hemorràgia rectal.
  • Febra: en els periodos de brot.
  • Anèmia: que se manifesta en malestar general, cansament, fatiga, irritabilitat i color pàlit de la pell.
  • Pèrdua de pes: per la diarrea, pel procés inflamatori…
  • Retart en el creiximent i la maduració sexual en els chiquets.
  • Síntomes perianals: fissures, fístoles o abscessos de pus. Les molèsties són mal d’ano, sanc en la femta, febra…
  • També poden donar-se alteracions d’unes atres parts de l’organisme: pell, ulls, articulacions i fege.

¿QUÉ HE DE MENJAR?

Si estic en un periodo d’inactivitat de la patologia, només he d’evitar el tabac, els antiinflamatoris i alcohol en grans cantitats.

¿QUÉ HE DE MENJAR SI ESTIC EN BROT?

  • Cinc menjades al dia, no molta cantitat, espai i relaixat.
  • Beure molta cantitat de líquits. Evitar alcohol i cafeïna.
  • Llimitar el consum d’aliments rics en fibra: fruita, verdura, cereals, productes integrals…
  • Consumir cereals de fàcil digestió i evitar productes de pasticeria que tinguen llavors o fruits secs.
  • Evitar l’excés de greixos.
  • Mantindre l’aportació de proteïnes i calories: carn, peix, ous, yogurts…
  • Millor cuinar al vapor o torrat, que fregit.

TRACTAMENTS

El tractament és molt divers, segons l’activitat de la malaltia, l’edat del pacient, si és fumador, les cirugies prèvies, etc.

En pacients en poca activitat de la patologia, confirmat en ecografia, analítiques i/o colonoscòpia, se pot deixar sense tractament i observar evolució.

En casos en activitat moderada, se poden usar cicles de corticoides, salicilats o immunosupressors.

Quan hi ha un brot greu o afectació important en les proves, se poden usar fàrmacs biològics, que són medicacions complexes que tallen l’inflamació i se deixen de manera contínua uns quants anys.

Tota la malaltia de Crohn, pero especialment el tractament, és complex, i s’ha d’invidualisar, i comentar en un mege d’aparat digestiu, especialisat en malaltia inflamatòria intestinal.

Vullc el mateix tatuage que du ell

Vullc el mateix tatuage que du ell

Per Edu Vanacloig

Llunt quedaren els temps en els que entraves a un estudi de tatuages a mirar els dissenys en un catàlec i acabaves elegint el mateix que tot lo món.

En l’aplegada d’internet el problema estava solucionat; per fi podríem tindre a la mà moltes imàgens per a dissenyar un tatuage personalisat en noves fonts d’inspiració.

Pero no tot fon tan senzill. Passàrem d’un reduït catàlec de dissenys en els que es podria triar, a que el client duga imàgens ya buscades des de casa en els seus teléfons.

Ara els nous flassos són els tatuages dels influïdors, en la complicació afegida de que abans teníem un disseny, que, o be l’havia dissenyat el tatuador, o be, era un flas en un foli llest per a poder imprimir i tatuar.

Ara t’ensenyen una foto i et diuen “vullc este, exactament igual, el mateix”, pero l’image està borrosa, pixelada, el disseny està en perspectiva perque ya té la deformació pròpia que adquirix en adaptar-lo a la pell i no es veu sancer; és dir, lo mateix estàs veent la cara anterior del braç i el client te demana que el vol sancer, i no tens imàgens per a saber lo que hi ha en la part de darrere i has de buscar fotos d’eixa persona per internet per a poder treballar sobre imàgens de millor calitat i que es veja lo que du tatuat.

Be, no tot és negatiu perque per ad això estem els professionals, que sabem explicar-li al client que pot basar-se en el disseny que té el seu influïdor favorit i adaptar-lo, personalisar-lo per ad ell. Seguirà sent un lleó en un rellonge i una rosa, pero serà un lleó buscat a posta per ad eixe client, una rosa que ad ell li agrade, adaptada a l’espai del seu braç i el rellonge que més li agrade, estarà imitant el tatuage del seu influïdor pero no copiant-lo lliteralment, aixina tindrà un tatuage lo més personalisat possible.

No obstant, no cal dir que lo ideal seria fer un proyecte des de zero basant-se en els gusts d’eixe client sense tindre que fixar-se en res que duga una atra persona, pero no sempre es pot, i hui vos en contaré un cas recent.

Josep vingué l’atre dia a l’estudi. Volia fer-se una frase baix del pit, en les costelles. Per a explicar-me lo que volia, com no, tragué el seu teléfon mòvil i em mostrà una foto de Nelo, el seu influïdor favorit.

Nelo és un influïdor del fitnes, té 24 anys, fa 1,80 d’alçada i pesa 75 quilos de pura fibra, va tots els dies al gimnasi, té una tauleta de chocolate per abdominals i el pectoral ben marcat, ademés a joc un bonic bronzejat.

Mentres, Josep va al gimnasi tres dies a l’any, té 35 anys, fa 1,60 d’alçada i pesa 85 quilos, les abdominals les ha ajuntades totes en una i el pectoral se li unix en la pancha. Ademés de ser prou pelut, és més blanc que la llet.

Ull, cada u som com som i no hi ha res de roïn en això, pero no podem mirar-nos a l’espill i pretendre vore una persona que no és.

Puix be, efectivament el problema vingué quan escomençàrem a colocar del calc i Josep es mirà a l’espill.
Josep se mirà en l’espill i mirà en el mòvil la foto de Nelo; tornà a mirar-se en l’espill i tornà a mirar la foto; me mirà a mi i digué: a mi no em queda igual, ¿me’l pots posar més amunt?

Li posí el calc una miqueta més amunt. Li’l torní a posar una miqueta més avant. Tornàrem a canviar-lo una atra volta una miqueta arrere, i res, no el vea.

Finalment, conseguí convéncer-lo de que deixara de mirar el mòvil i es centrara en vore en quina zona del cos li pararia be la frase que havia triat, lo més paregut a Nelo, pero no en el mateix lloc, ya que cada cos és diferent i no s’adaptaria de la mateixa manera.

Aixina que ya saps, acodix a un bon professional que t’aconselle i no elegixques pel preu, ya que, bo i barat s’han barallat.

La llibreria valenciana: “En vici de bici”, de Lucas Grao i Silvestre

La llibreria valenciana: "En vici de bici", de Lucas Grao i Silvestre

Per Nela Jordà

Títul: En vici de bici
Autor/a: Lucas Grao i Silvestre
Editorial: Mosseguello
Lloc i data d’edició: Valéncia, 2021
Nº de pàgines: 327

Coberta del llibre En vici de bici

En esta original i impactant image de coberta, l’editorial Mosseguello presentà En vici de bici, de Lucas Grao i Silvestre, una novela canalla gestada al llom d’una bicicleta, en la que el seu autor fa apologia en favor de l’us d’est ingeni mecànic que ha revolucionat el món i que és el vehícul més eficient en la lluita per un aire més respirable en les ciutats. Si be el noveliste valencià ya havia mostrat en anteriors noveles el seu interés per este mig de transport, oci i deport, és en En vici de bici a on se radiografia el món de la bicicleta, que participa en bona mida de la pròpia trama de la novela.

L’acció escomença quan l’inspectora d’homicidis, Laura Martí, rep la notícia de l’assessinat d’un cicliste ocorregut a plena llum del dia, en un carrer del barri valencià de Marjalenes. Els primers indicis apunten a que es tractaria de l’empresari Pere Lluc Verdeguer. A lo llarc d’una investigació, en que Laura Martí s’implicarà personalment, el thriller ciclista es desenrolla a velocitat de bicicleta sense frens, en una desfilada de personages que en els seus testimonis i recorts en primera persona, aniran desbudellant el misteriós assessinat de l’empresari, mecenes d’un equip cicliste femení.

El noveliste valentí, Escritor de l’Any 2020, nos propon una intrigant i original llectura, que reclama una ciutat més sostenible i integradora, que imagina i especula en un orige valencià de la bicicleta o ensomia una ciclista valenciana guanyant el mundial de ciclisme en ruta. Un còctel transgressor d’èpica ciclista i fàrmacs, de sexe i diners, de drogues i suor, de segones oportunitats aprofitades. Històries adobades en sensacions ciclistes que nos conecten en les bicicletes, mentres a cada pedalada, creix l’intriga sobre els motius de l’assessinat de Pere Lluc Verdeguer.